Hotel Can Bonico:


LA SAL

La sal és l'element que ens identifica, dóna nom al nostre poble i esdevé un element que s'ha mantingut inalterable al pas dels segles, fent de pont entre diferents èpoques. Dins “Lloc i memòria” volem donar visibilitat a aquest fet i per això cada any es proposarà a un artista realitzar una intervenció vinculada amb la sal.

Aquest any l'artista Horacio Sapere realitzarà una exposició en torn a la sal “Oració per la sal”, que tindrà lloc a l'hotel Can Bonico, ubicat a la Plaça Sant Bartomeu.



La sal o la banda de Möbius

Àngel Terron

Après Lacan

            Un sol camí, idèntica voravia, una única bardissa... La realitat, el símbol i l’imaginari humà...

            Pel trenc entra l’aigua cap a les basses planes, el sol es beu el líquid, els bacteris halòfils il·luminen el fons amb colors vermellosos, cristal·litza la sal en forma d’esteles o de flors primer a la superfície... Cúbiques...

Al fons els grans grums aigualosos de clorur sòdic, de clorur magnèsic, una mica de bromur i de iode, grans munts com a petits menhirs més que blancs amb una tonalitat blavosa quan el dia és al ple.

Un any rere l’altre, les persones passen, però la realitat les envolta com una cinta als peus. Les cames envelleixen, moren, però la banda és allà. Neix un altre home que es mulla els peus a les salines en l’aigua salobre indistingible amb el temps...

            Noms que es transformen en creus al cementiri, però el fat de la sal és sempre el mateix...

            Arriben els vaixells fenicis, arriben els vaixells romans tot cercant el sou. Arriben els camions vora els enterraments púnics, on les barques surten cap a Cabrera, cap a la mar...

            La mar alimenta les salines com la sal preserva els aliments... Saladures de peix al pou excavat a la pedra del port de Cabrera... Ara sols hi ha pedres, no hi ha peixos dintre i són uns altres els humans que miren, però són homes i dones amb el mateix desig, amb ànsia de sentir el gust que amara...

            Una cinyell al cabell porta la nina a la platja, l’obre i ajunta els dos límits girant damunt davall una de les puntes: la banda de Möbius. La vida pautada, les salineres a la vora, el trenc amb l’arena que trepitja, vola un ocell, floreix un lliri d’arena a hora foscant... La vida se’n va, però les ones del mar recomencen infinites.


Església Vella, exposició col·lectiva:

La religió torna al temple després de tants anys. Es recupera la memòria del que va ser aquest edifici emblemàtic de ses Salines: l'església vella, però des de la contemporaneitat. El fet religiós es plasmarà de la mà de deu artistes, cada un amb la seva particular visió de la religió, donant com a resultat  un eclecticisme molt interessant, un eclecticisme que es manifesta també avui dia en com viu cada persona l'espiritualitat. Els artistes participants són  Arti Leimbacher, Catalina Obrador, Ferran Aguiló, Horacio Sapere, Jaume Canet, Julià Panadés, Mariana Sarraute, Miquel Mesquida, Pere Capellà i Yolanda Adrover.

Les Escoles Velles

El mateix edifici acollirà una exposició que es configura com un recorregut informal per la història de l'edifici des de la seva construcció l'any 1932 a través de documents, objectes i fotografies. La part artística ve donada -a més de la presència d'un dibuix de Mateu Rigo- pel recital poètic-didàcti "Escola de vers valen" que acompanyarà l'exposició en el pati de les mateixes escoles, un acte amb uns poetes de luxe (veure apartat “Música i més”)

 

ALTRES EXPOSICIONS

El material que hem anat trobant -especialment les fotografies però també documents de tot tipus- ens ha condicionat algunes de les exposicions, que s'han configurat a partir de temes, combinant l'esmentat material amb l'obra d'algun artista, aquestes exposicions són: “Trànsits”, “Labores”, “Un edifici, un misteri” i “Gent”.  D'aquesta manera, el fons gràfic digital de l'ajuntament que s'exposarà quedarà repartit per la majoria d'espais expositius i configurat per temes.

El cas més paradigmàtic es tracta de l'exposició “Labores” (antiga tenda de ca madò Margalida de Sa Punta), que realitza Xisca Veny, en la que la mateixa artista ha reelaborat el material que li hem facilitat: una resposta femenina actual a l'actitud masclista (del passat?).

LABORES

Grup de salineres que assistiren a un curset (Cursillo de hogar es titulava) organitzat per la parròquia.


La intervenció i performance d'Arantxa Boyero en torn al Passeig també actualitza i reinterpreta elements del passat (veure apartat “Intervencions”). Nancy Fernández ha fet el mateix en la seva exposició “I on van....?”, en aquest cas en torn al tema de la mort. Aquesta és la tònica que ens agradaria mantenir en les properes edicions de llocimemòria: la reelaboració i replantejament des de l'actualitat dels petits fragments d'història que ens resten, en els seus múltiples formats, de la mà dels artistes.

I ON VAN .......?

Fragment d'una carta adreçada a na Bel Bonet informant de la mort del seu home Andreu Vidal en el front a la batalla de l'Ebre.

 

Trànsits” (cas Beato Gelat) acull les fotografies on apareixen vehicles combinades amb l'obra de Tomeu Estelrich que fa de pont en el temps i en l'espai.

TRÀNSITS

Típic muntatge fotogràfic d'abans. Apareixen: Isabel Bauçà “Rosera”, dona de Santanyí, Jordi Gual, Joan Gual i Bernat Bauçà “Roser”.

 

 A l'exposició titulada  “Gent” (can Boira, casa) es combinen imatges de saliners d'abans amb peces artístiques d'Arti Leimbacher, Pep Bonet i Rafel Creus. L'exposició “Un edifici, un misteri”  posa de relleu l'interès dels artistes locals Francesc Bonet, Pep Molina i Rudy Schwizgebel vers l'edifici de l'església vella. 

UN EDIFICI, UN MISTERI

Església Vella de ses Salines abans de la reforma.

 

A “Teixint les arrels” també es contraposen creacions actuals  -de la mà de les germanes Meunié- amb elements antics, malgrat el tema de l'exposició va néixer d'una voluntat de diàleg  amb l'espai que l'acull: una antiga tenda de roba (ca na Xurina). Del mateix plantejament nasqué l'exposició d'Esther Roca Olivieri al Bar Orient: “L'art del vi”, doncs quin lloc seria millor que un bar per mostrar pintures realitzades amb vi?

 

Entre el mar i la garriga” es troba l'obra d'una jove parella que un dia decidiren fer-se saliners i es batejaren com a tàndem artístic amb el nom de “Salinautas”.  Per la garriga trobarem a Lluís Oller fascinat pels objectes que troba i enriquint-los amb la seva visió poètica i per fer-los partícips de noves i velles històries. Mirant al mar, l'obra de Mary Lambourne n'absorbeix tot el salistre. Son pare, James Lambourne, és a la garriga on troba la matèria primera del seu univers creatiu: les pedres, malgrat el mar també hi té un gran protagonisme. Alhora, el nom de l'exposició és una clara aclucada d'ull al llibre de don Gabriel Seguí: “Jussana, entre el mar i la garriga”, un testimoni de l'amor del que fou un saliner adoptiu -com els nostres artistes- vers el nostre poble. 

ENTRE EL MAR I LA GARRIGA

El símbol alquímic de la sal identifica els “Salinautas”